Opinió

   CRÍTICA A LA POCA DECÈNCIA DEL PODER POLÍTIC VALENCIÀ

   Resulta curiós, però que molt curiós, poder veure cada dia en les notícies els principals líders polítics valencians expressant-se en un "perfecte" castellà i rares vegades en català, i eixes poques vegades per a deixar pel sol la nostra llengua.

    

    És el cas de la nostra benvolguda alcaldessa de València la senyora Rita Barberà, el nostre president de la Generalitat Valenciana el senyor Alberto Fabra i també el president de la diputació de Castelló el senyor Javier Moliner. Polítics de primer nivell, valencians de “cor” i que no fan ús del seu idioma oficial en la nostra regió. No obstant açò sí que demanen una titulació que acredite el domini perfecte del Català per a qualsevol lloc siga dins de l'administració pública o en el funcionariat, teòricament defensen l'ús del Català i de la seua importància però la realitat més bé és totalment diferent

   Mitjançant aquesta crítica constructiva el que pretenc transmetre és que els primers que haurien de donar exemple són ells, és a dir, realitzar els seus mítings en Català, concedir entrevistes on predomina la llengua Catalana…d'aquesta manera s'aconseguiria donar a conéixer la nostra llengua, poder perfeccionar-la…encara que pensant-ho ben com anem a arribar a aquesta realitat fictícia que propose si es dediquen a tancar la televisió i ràdio valenciana, a no recolzar als mitjans de comunicació perquè s'expressen en Català a través de subvencions. 

   En conclusió, hauríem de fer una crida al seny i al sentit comú, a la unió del poble valencià per a expulsar a aquests “elements” del poder pel bé de la nostra llengua.

RITA BARBERÀ

ALBERTO FABRA

LES MEUES PRÀCTIQUES ESCOLARS A ALGÍMIA D'ALFARA

   Des de novembre de 2014 fins a finals de febrer vaig realitzar les meues pràctiques escolars corresponents a l'assignatura PRACTICUM II de 3r del grau de Magisteri. El col·legi que vaig escollir va ser el C.I.I.P Palància que se situa en la localitat d'Algímia d'Alfara. Aquest text està molt relacionat amb un post anterior que vaig publicar sobre la meua situació laboral, ja que el rerefons és el mateix.

    Aquesta localitat practica íntegrament el valencià en el seu dia a dia i per tant el col·legi solament posseeix una línia, en aquest cas la línia és en valencià lògicament, és a dir, totes les assignatures es donen en valencià a excepció de l'anglés i castellà.

    Després de veure la gran oportunitat que vaig tenir en el treball en poder comunicar-me en Valencià no vaig dubtar a escollir un col·legi on la línia fóra totalment en Valencià. Algímia és una localitat propera a Sogorb (la meua població) i abans que arribaren els dies per a seleccionar el centre per a realitzar les pràctiques vaig anar al mateix centre i em vaig informar. En el C.I.I.P Palància em van atendre meravellosament i no vaig dubtar escollir el centre per a les pràctiques. Durant els dos mesos de durada que van tenir les pràctiques vaig poder anar aprenent un Català més formal que el que utilitzava en el treball diàriament.

    La suma d'hores tant en el treball com en el col·legi en els quals usava per a parlar i escriure el Català m'ha permés una major destresa i soltesa amb aquest idioma, la qual cosa l´agraïsc enormement, ja que com he nomenat en alguna ocasió en el blog en la meua localitat no s'utilitza el Català i d'aquesta forma ho practique habitualment per a anar millorant-ho.

Foto amb el alumnes de la meua classe

LA MEUA SITUACIÓ LABORAL

   Des del juny passat de l'any 2014 vaig començar a treballar en una empresa dedicada a l'envasament d'aigua mineral natural. Aquesta empresa es localitza en la població d'Artana, situada en la comarca de la plana baixa, província de Castelló. És una població molt reduïda pel que fa als habitants, tan solament compta amb uns 1600/1700 habitants. Fins al moment no té molta relació tot el que us estic relatant amb l'assignatura encara que a partir d'ara començarà a tenir-ho.

   El primer dia que vaig arribar a l'empresa em vaig adonar que la totalitat dels treballadors/es usen el català en la seua vida quotidiana (en el treball, en les seues cases, a l'hora d'esmorzar…). El que en principi es va convertir per a mi en un contratemps o en una dificultat. Amb el pas del temps em vaig adonar que era una oportunitat única de poder perfeccionar el meu català siga de manera oral o escrita i em vaig proposar parlar-los sempre en aquesta llengua. Els primers dies em costava molt poder expressar-me amb naturalitat i facilitat davant ells, però amb el pas dels dies vaig anar millorant i com es diu col·loquialment “soltant-me”. Avui en dia ho veig com alguna cosa normal poder expressar-me en català davant ells fin i que el meu nivell no és molt alt a causa que jo pertany a una comarca com és l'Alt Palància on el català no es parla ni per casualitat, a poc a poc ho vaig anar perfeccionant, i el que per a mi al principi va suposar un contratemps ara ho veig com una oportunitat.

   En definitiva, el que pretenc donar a entendre és que tenim que aprofitar les oportunitats que ens dóna la vida en aquests aspectes, ja que ens va a permetre enriquir-nos culturalment, poder dominar una segona llengua tant de manera oral com a escrita i de poder donar-la a conéixer allà on anem. Aquesta reflexió estarà molt relacionada amb la publicació que realitze sobre les pràctiques escolars que vaig realitzar aquest mateix any.

   Açí deixe una imatge de la localitat d´Artana.

Artana

LA MEUA RELACIÓ AMB EL VALENCIÀ DES DE XICOTET

    Des que vaig nàixer pertany a un poble de l'interior de Castelló, Sogorb, el qual és la capital de la comarca de l'Alt Palància. El primer que vaig a destacar és que en aquesta comarca no es parla mai el valencià.

    Pel que fa al meu entorn familiar, els meus pares, oncles, germans, avis… mai han parlat valencià i per tant jo tampoc ho he utilitzat a casa. Pel que fa a les situacions dels meus amics són molt similars i no trobem cap excepció.

   A Sogorb existien 3 col·legis que impartien les etapes de preescolar i primària. Els 3 col·legis posseïen una única línia i que lògicament era en castellà, per tant a excepció de l'assignatura Valencià la resta ens les impartien en castellà. L'etapa de secundària la vaig realitzar en l'Institut públic Nostra Senyora de la Cova Santa, el qual posseïa una única línia també en castellà i per tan solament practicàvem 3 escasses hores setmanals el Valencià. La meua etapa en Batxillerat no anava a ser molt diferent de la resta, és més, en segon de batxiller ens vam fer exempts de l'assignatura de valencià per temor a traure molt mala nota en selectivitat i que ens baixara la mitjana, ja que la preparació que teníem era molt deficient per al nivell que ens exigien en la selectivitat i un alt percentatge de l'alumnat va decidir eximir-se. Una vegada vaig arribar a la universitat em vaig adonar de la importància que tindria tenir un bon nivell, ja que moltes assignatures anaven a ser impartides en valencià i per tant no em va quedar més remei que passar moltes hores treballant per a poder acostar-me el nivell exigit.

    Aquesta espècie de biografia que us he relatat sobre la relació que he tingut entre el valencià i les diferents etapes escolars en la meua comarca deu fer replantejar-se als òrgans educatius i polítics si anem en la bona adreça o no, en el meu cas aquesta sèrie de despropòsits i poc nivell rebut al llarg dels anys m'ha perjudicat enormement i malgrat que tractem de millorar el nostre nivell ens resulta molt costós a tots els estudiants de la meua comarca.

    A continuació us deixe 2 imatges que mostren el nombre de persones i el nivell que posseeixen sobre el valencià representat per comarques de la Comunitat Valenciana. També una imatge  del "Institut de la Nostra senyora de la Cova Santa" per on he passat en la meua infància escolar.